El dia 21 de marc va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.
Per festejar-lo la poeta tortosina Zoraida Burgos ha escrit el poema “Només la veu”, que hem traduït del català a vint llengües mes, les altres oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els altres ciutadans del país.
Aquest
bloc recull les celebracions arreu del país per celebrar, cada 21 de març, el
Dia Mundial de la Poesia.
Aquest any el poema que es tradueix
a 20 llengües diferents és:
Només la veu de la poeta Zoraida
Burgos.
Amb la publicació del fulletó oferim la possibilitat, a tothom qui vulgui, de treballar el poema i les traduccions de cara a les activitats previstes per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.
Zoraida Burgos
Zoraida Burgos (Tortosa,
Baix Ebre, 1933). Poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la
Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat,
durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesus
Massip, Manuel Perez Bonfill i Gerard Verges, entre altres— de la generació de
la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970
amb l’obtenció del premi Marius Torres pel poemari D’amors,
d’enyors i d’altres coses. Cal destacar també la seva obra en prosa (L’obsessió
de les dunes, 1993) i la publicació de diversos llibres de
narrativa infantil.
Nomes la veu
Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Nomes la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Nomes la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigues.
Nomes la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgos
Solo la voz
Enmudecido
el viento,
inventamos
el silencio, el equilibrio.
Solo
la voz, el poema,
acerca
espacios abiertos,
acoge
el tiempo
—arena
que sin piedad
corre
y no se detiene—,
arraiga
el instante, tan frágil.
Solo
la voz, el poema,
descifra
la clave, el sueno,
el
sonido profundo de los muertos,
los
signos ya oscuros de la mirada,
la
herida ardiente de los amantes,
el
rubor de las nubes
al
amanecer,
el
contraluz opaco del paisaje
y
las lunas flotando sobre el agua.
Solo
la voz, el poema,
disuelve
el tiempo de los verbos,
somete
el olvido.
El
verso retiene en los dedos el gesto,
el
escalofrío intacto de la piel.
Zoraida
Burgos
Traduccion: Carlos
Vitale
Us proposem convertir el Dia Mundial de la Poesia en una
gran festa de la paraula i de les lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada