QUÈ ÉS LA CONVENCIÓ?
La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) és el primer
instrument internacional que reconeix els infants com a agents socials i com a
titulars actius dels seus propis drets.
El text va ser aprovat per l’Assemblea General de les
Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 2 de setembre
de 1990.
Els seus 54
articles recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de
tots els nens i nenes. La seva aplicació és obligació dels governs, però
també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com ara els
pares, professors, professionals de la salut, investigadors i els mateixos
infants.
La Convenció té dos protocols que la complementen: El
protocol relatiu a la venda de nens i la prostitució infantil, i el protocol
relatiu a la participació dels nens en conflictes armats.
LA SEVA RAÓ DE SER:
Garantir la protecció i el
desenvolupament de la Infancia.
Tot i que nombrosos països posseeixen lleis que protegeixen
la infància, molts no les compleixen. Per als nens, i especialment per als
grups exclosos o minoritaris, això sovint significa viure en situacions de
pobresa, sense llar, sense protecció jurídica, sense accés a l’educació, en
situacions d’abandó, afectats per malalties que es poden prevenir, etc.
La Convenció reconeix clarament el dret de tots els nens i
nenes (menors de 18 anys) a tenir un nivell de vida adequat. I és un tractat
jurídicament vinculant, o el que és el mateix, de compliment obligat.
HISTÒRIA
El 1959, Nacions Unides va aprovar una Declaració dels Drets
de l’Infant que incloïa 10 principis. Però no era suficient per a protegir els
drets de la infància perquè legalment no tenia caràcter obligatori.
Per això el 1978, el Govern de Polònia va presentar a
Nacions Unides la versió provisional d’una Convenció sobre els Drets dels
Infants.
Després de deu anys de negociacions amb governs de tot el
món, líders religiosos, ONG, i altres institucions, es va aconseguir aprovar el
text final de la "Convenció sobre els Drets de l’Infant, el 20 de novembre
de 1989, el compliment del qual seria obligatori per a tots els països que la
ratifiquessin.
La Convenció es va convertir en llei l’any 1990, després de
ser signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya.
DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA
Cada 20 de novembre se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Infancia.
Desgraciadament se segueixen violant diàriament els drets de
milions de nens a tot el món, i són molts els reptes que encara queden per
encarar.
Els nens són el futur, i com a tal, han de ser tractats
d'una manera especial, estant els seus drets fonamentals per sobre de qualsevol
interès, ja sigui polític, econòmic o religiós.
Per salvaguardar la seva integritat, hi ha la declaració dels drets de l'infant, redactada el 1925
per Save The
Children i esmenada i reorganitzada per les Nacions Unides.
El 1956, l'Assemblea
General de Nacions Unides va recomanar que s'instituís en tots els països
un Dia Universal de la Infància, que es consagraria a la fraternitat ia la
comprensió entre els nens i les nenes del món sencer i es destinaria a
activitats pròpies per promoure el benestar dels nens i nenes del món.
La Infància, etapa de la vida que marca per sempre
l'esdevenir de l'ésser humà i la continuïtat de la seva pròpia presència a la
terra, hauria de representar per a cada habitant del planeta el moment de més
felicitat de l'existència, però encara hi ha uns 600 milions de nens que viuen
en la pobresa i més de 27 mil menors de cinc anys moren cada dia per causes
evitables.
DIFERENTS PROPOSTES PER TREBALLAR ELS DRETS DE LA INFÀNCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada