EL CRIM DEL TRIANGLE EQUILÀTER d'Emili Teixidor
Il.lustracions de Pep Brocal
A l’escola han desaparegut objectes de la vitrina dels trofeus i una colla d’amics es disposa a investigar-ne la causa. La recerca portarà a descobrir fets que van succeir durant la guerra civil i que mai no s’havien revelat! És una novel·la negra, amb intriga i misteri.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Escriptor, pedagog i periodista. Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults.
Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L’ocell de foc (1969).
Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010).
Més informació a:
VIQUIPÈDIA (Informació de l'autor)
PA NEGRE
Novel·la adaptada al cinema
Pel·lícula guanyadora de 9 premis GOYA 2011
Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen anomenat Andreu, la família del qual pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia en el bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats sospiten del seu pare, però l’Andreu intentarà trobar el culpable. Aquestes circumstàncies desperten en l’Andreu una consciència moral que s’oposa a la mentida com a instrument del món dels adults.
Crítica literària publicada a la revista digital CORNABOU
Un triangle amb retrovisor històric
L'inspector Garrofa ja fa anys que va néixer. La seva primera incursió d'intriga literària va ser el 1988 amb 'El crim de la Hipotenusa', primer a l'Editorial Edebé, i anys després, a la mateixa col.lecció de l'Editorial Cruïlla on ara ha publicat “El crim del triangle equilàter”.
El personatge de l’inspector Garrofa, d'Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) és un investigador per deducció i acumulació de dades científiques, a més de refiar-se d’una bona dosi d’intuïció. Aquí, però, els prop de vint anys transcorreguts des de la seva primera recerca de la professora de matemàtiques Hipotenusa, no han passat debades. L'inspector, que s’envolta de joves col·laboradors, a banda de la narradora a qui li encarrega que deixi escrita la història de l'Equilàter, viu també el món d’Internet amb totes les seves bondats i les seves maldats.
L’autor s’hi ha posat amb ganes i li ha sortit una novel·la d’intriga llarga (235 pàg.) —massa relaxada a l’inici—, que arrenca de debò a la segona meitat i que troba el seu autèntic sentit quan la trama porta a relacionar el cas del Triangle Equilàter amb episodis històrics tan decisius per a l’Europa de la segona meitat del segle passat com la Nit dels Ganivets Llargs (1934) o la Nit dels Vidres Trencats (1938), dues de les primeres atrocitats sonades de Hitler i els seus. Després, recorrerà encara una repassada històrica a la guerra civil espanyola, l’exili, la dictadura franquista i la resistència dels maquis. I aprofitant que en Garrofa tracta amb criatures, més que amb delinqüents, la dosi de classe subtil d’història està servida.
El personatge de l’inspector Garrofa, d'Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) és un investigador per deducció i acumulació de dades científiques, a més de refiar-se d’una bona dosi d’intuïció. Aquí, però, els prop de vint anys transcorreguts des de la seva primera recerca de la professora de matemàtiques Hipotenusa, no han passat debades. L'inspector, que s’envolta de joves col·laboradors, a banda de la narradora a qui li encarrega que deixi escrita la història de l'Equilàter, viu també el món d’Internet amb totes les seves bondats i les seves maldats.
L’autor s’hi ha posat amb ganes i li ha sortit una novel·la d’intriga llarga (235 pàg.) —massa relaxada a l’inici—, que arrenca de debò a la segona meitat i que troba el seu autèntic sentit quan la trama porta a relacionar el cas del Triangle Equilàter amb episodis històrics tan decisius per a l’Europa de la segona meitat del segle passat com la Nit dels Ganivets Llargs (1934) o la Nit dels Vidres Trencats (1938), dues de les primeres atrocitats sonades de Hitler i els seus. Després, recorrerà encara una repassada històrica a la guerra civil espanyola, l’exili, la dictadura franquista i la resistència dels maquis. I aprofitant que en Garrofa tracta amb criatures, més que amb delinqüents, la dosi de classe subtil d’història està servida.
A l’estil de la “Dama negra” de P.D. James, una de les mestres de la intriga —guardonada aquest any amb el premi Carvalho BCN Negra català—, amb la seva novel·la “Mort al seminari”, que transcorre en un medi absolutament interior i tancat, Emili Teixidor situa la trama d'El crim del Triangle Equilàter també en un centre d’elit esportiu, de llarga tradició familiar, cosa que, com ha fet J.K.Rowling amb la nissaga Potter, li permet relacionar el passat dels avis, pares i néts que han trepitjat el mateix centre.
La intriga rau en la desaparició de copes, l’aparició de misterioses marques a la sala de les vitrines dels trofeus, i la constatació que uns triangles equilàters són la marca del “Zorro" de qui fa les malifetes en el centre educatiu. Aquí és on la novel·la arrenca, excessivament relaxada a la primera part, en els capítols de les desaparicions i les conjectures, quan situa el lector en el que després l’haurà de portar al desenllaç esclatant del misteri.
Arribats al clímax de la investigació, però, el ritme —com deia— arrenca inesperadament i, per a sorpresa del lector desconfiat, arrenca, a més, ple de contingut que, en una llambregada, li dóna a conèixer com es poden relacionar els primers fets del naixent nazisme a Alemanya amb les circumstàncies del franquisme i el seu llarg període de règim de dictadura.
Si un dels antics components d’un equip gloriós del centre educatiu —avi d’un noi que torna aquí després de l’exili familiar— no hagués entrat en joc a través del seu jove successor, no existiria el que l’autor anomena 'El crim del Triangle Equilàter'. Però la por que el retorn dels descendents d’aquell vell personatge descobreixi un passat fosc d’un parell de germans bessons col·laboradors dels nazis, fa que la trama enfili camins propis de bandes organitzades, lògies o màfies que no només actuen sinó que estan adaptades a la facilitat comunicativa d’Internet i que es donen a conèixer no per venjar-se de res sinó per fer justícia de qui es mereix la restitució del seu nom. La novel·la assimila així, diferents registres del gènere d’intriga i se surt dels cànons establerts del gènere policíac, en part perquè en Garrofa va a la seva i en part també perquè l’autor ho vol.
És de suposar que per coherència amb l’edició del primer cas de l'Inspector Garrofa, l’actual ha estat publicada en la sèrie Taronja de Cruïlla, per a lectors a partir de 9 anys, però en realitat és una novel·la que requereix la comprensió, quan s’entra a la segona part, de lectors més madurs, almenys de 12 anys endavant, cosa que ha fet l’edició en castellà i que també aquest comentarista recomana a possibles futurs lectors en català.
Andreu Sotorra, 30 juliol 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada